viernes, 10 de junio de 2011

Poema de Cèlia Sànchez-Mústich

És la dona que sóc quan sóc amb tu
el que de tu m'atrau.
Ni la teva mirada -brasa i roca-
ni l'enginy amb què abrives cada mot
ni la ferma proposta dels teus dits
abasten la mesura de tants somnis
com m'arrenques de llavis, mans i ulls.

T'estimo pel que sóc quan ets amb mi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario